24 May Ascenso Shisha Pangma
Juan Carlos Vizcaíno corona el Shisha Pangma Central El passat 2 d’octubre, Juan Carlos Vizcaíno (Club Esp. Alpí Baix Llobregat)
va coronar el Shisha Pangma Central (8.012 m), a l’Himàlaia, per la seva via normal del coll nord. Els seus dos companys d’expedició, Ignasi Sánchez (UE Urgellenca) i Ángel Martín es van quedar a uns 150 m del cim. Ha estat, com acostuma a passar en aquest casos, una activitat de vàries setmanes de durada. Des de primers de setembre, fins a principis d’octubre. Un procés, però, que com en tota expedició comença molt abans d’agafar l’avió. L’expedició Shisha Pangma 2009 va muntar tres camps d’alçada. Tot plegat, en paraules dels expedicionaris, amb una filosofia semi alpina, sense utilitzar portadors; simplement muntant els diferents camps d’alçada per poder establir un atac progressiu al cim i sense renunciar tampoc a la instal·lació de certs sectors de cordes fixes. I tot això, naturalment, sense oxigen suplementari. La nit de l’1 d’octubre tots tres alpinistes van estar en disposició d’encetar l’atac final, pernoctant al C III, a 7.400 metres. Fins a aquest moment, i llevat dels lògics i petits problemes d’aclimatació, el rendiment físic i l’adaptació a l’alçada fou excel·lent. A més, la meteorologia va acompanyar en general. L’únic problema, gens menyspreable, fou la presència d’un vent intens i regular que escombrava la part alta de la muntanya. El matí de l’endemà, van sortir del C III més aviat tard, cap allà les 7.15 h, precisament a l’espera de que el vent calmés un xic. Els tres van avançar per l’aresta N de la muntanya, passant al costat de l’anomenat “gendarme negre”. La progressió de Juan Carlos, però, era més ràpida que la dels seus companys, i acabà contactant amb la traça de l’Emili Duran, un altre alpinista català amb el que van compartir l’ascensió, i el seu xerpa. Finalment el vent afluixa però el cel s’ennuvola. Enmig de tot plegat, Juan Carlos assoleix el cim en solitari a les 12.45 h del divendres dia 2 enmig d’una visibilitat força reduïda. Aquest canvi sobtat de temps va sorprendre els seus dos companys d’expedició a 150 m del cim. Amb molta sang freda van optar per girar cua; una decisió dura però encertada; En el descens fins al C III, amb unes condicions meteorològiques realment hostils, van contactar tots tres i també amb l’Emili Duran, que afectat de mal d’altura, van ajudar a arribar a les tendes. L’endemà dissabte, sota una intensa nevada, van baixar als camps inferiors, desequipant la ruta. Després d’una jornada intensa, dura i interminable, la més dura de l’expedició en paraules del mateix Juan Carlos, aquella mateixa nit, a les 22.30, van arribar al camp base, gairebé esgotats però feliços, amb l’objectiu assolit. L’expedició va col·locar un membre al cim; i tots els seus components van lluitar sense reserves per aconseguir-ho sense perdre mai la perspectiva, tan difícil de tenir de vegades, de que allò realment essencial és tornar, sempre tornar. Per últim, comentar que al web de Viladecans TV, en l’apartat d’esports, podeu visionar tant un àlbum de fotos de Vizcaíno com una entrevista a l’alpinista de Viladecans. Informació facilitada per Juan Carlos Vizcaíno (25/11/09)